UA-189805586-1
 

Nota de premsa

Actualizado: feb 25

Mort de RIBA


La confusió d'un caçador, causa la mort d'una poni pottoka de la Fundació Miranda al Parc del Garraf, enmig d'un grup de persones que gaudia d'un dia de caminar a la natura i de la trobada casual amb els cavalls en llibertat. Ahir dissabte dia 20 de febrer de 2021, la Fundació Miranda va viure un dels pitjors moments dels seus 15 anys d'història, i una pèrdua molt sentida: la mort d'una de les ponis pottoka de la Fundació que pasturen al Parc del Garraf La batuda de senglars autoritzada i realitzada, al Parc del Garraf dissabte a les 12 del migdia, va posar fi a la vida d'aquesta petita poni, enmig de la mirada horroritzada de persones, testimonis del fet, que van passar de l'alegria de trobar-se amb els cavalls en aquest espai natural protegit, a l'angoixa de veure un caçador disparar-li un tret a una de les ponis, veure-la sagnar, desplomar-se i morir davant dels seus ulls. El caçador atribueix el fet a un error per part seva, però el cas és que el tret es va disparar a 10 metres de la carretera, amb persones a prop, i en un lloc amb bona visibilitat, com perquè costi d'entendre que es puguin confondre un èquid amb un senglar. Poder gaudir amb seguretat de la natura és un dret i un bé imprescindible, avui més que mai, amb la situació de confinament que vivim fa mesos.


En un moment en què l'Administració vol potenciar les experiències de salut a la Natura, i la Natura com a recurs de salut, no hauríem de patir risc de bala mentre passegem amb la família, i tampoc que es puguin generar episodis de tanta violència per l'objectiu de mantenir en equilibri la població de senglars. No es tracta d'obrir un enfrontament amb els caçadors, amb qui hem pogut conviure en pau durant gairebé quatre anys al Garraf, i que en tot moment s'han mostrat oberts i disposats a col·laborar i a assumir la seva responsabilitat en aquest terrible accident. Es tracta, això si, de poder passejar sense perill, de poder efectuar projectes de respecte per la vida, amb plenitud i sense amenaces, sense que els cavalls o les persones siguin elements vulnerables: Visitants de la Fundació i del Parc, voluntariat de benestar dels cavalls que recorre el territori cada dia en pro de la salut física i emocional dels nostres ramats.

Potser podem pensar a acotar les zones de caça, o cercar noves maneres de regular la sobre població d'algunes espècies que dissortadament només tenen l'home com a depredador, o a estar tranquil·les que l'Administració s'assegura de no donar armes a persones no qualificades.


Un accident totalment evitable! La RIBA, formava part d'un tresor, un petit grup de ponis de raça Pottoka, un grup dels pocs que queden de les pottoka més primitives, que a banda de valor genètic, aporta al Parc i al municipi d'Olivella, una tasca exemplar i impagable de prevenció d'incendis, tot pasturant i gestionant el sotabosc. Aquestes petites gegantes, com les anomenem nosaltres, fan la feina d'una brigada d'homes amb desbrossadores mecàniques, però sense soroll, sense contaminació, sense cost per l'administració o els propietaris privats, aportant vida allà on trepitgen, mentre es nodreixen. Són per tant un poderós agent de biodiversitat, ecològic i sostenible, i la seva aportació al Parc del Garraf és impagable. La manca de recursos econòmics ha limitat aquest projecte quant a les oportunitats de creixement, tot i que s'ha aconseguit efectuar alguns estudis i recerca sobre l'impacte de les pottoka a la vegetació al Garraf amb la UAB, on s'ha vist que allà on pasturen s'ha reduït el carç en un 75%.

El carç és l'espècie vegetal que ha colonitzat tota l'estepa mediterrània del Garraf , i augmenta considerablement el risc d'incendi.

Només els èquids devoren i tenen a ratlla aquesta gramínia (ni ovelles, ni cabres...) i a més s’adapten molt be a la pastura pobra en proteïna del Garraf (per això hem pogut accedir a aquest territori sense competència amb els ramaders, perquè la pastura no és productiva i ningú la vol).


Les pottoka fins i tot n'arrenquen algunes arrels i deixen esmicolades en superfície, les fulles que no s'han menjat. Un autèntic mecanisme de desherbat i mulching natural (coberta vegetal anti erosió i pro vida microbiana del sòl) que és digne d'un postgraduat en agricultura ecològica. El Parc del Garraf, ens va convidar a portar aquest grupet de ponis pottoka a la pastura de Can Grau, ara fa uns quatre anys, procedents d'un costós rescat que vam efectuar al Zoo clausurat d' Almuñécar. Sis femelles i un mascle, una família preciosa i que s'ha adaptat molt bé a la vida en llibertat, constituint un recurs educatiu i de consciència ambiental per escoles, visitants, famílies... que han anat passant pel Parc i per la Fundació. Ara el Parc del Garraf és casa seva, i tenen centenars de fans i seguidores, voluntàries de la Fundació, padrines, sòcies, visitants i l’Equip del Parc.

Elles, i la resta d'èquids de la Fundació, fan del Parc del Garraf un lloc més bonic, més saludable, més espiritual...transformant el paisatge en un espai més segur davant l'amenaça del foc, un espai de calma, presència i experiència per les persones.


Projectes com aquests estarien molt més recolzats pels governs a altres països europeus. Tant de bo, anem assolint el suport que mereixem i que ens podria donar l’Administració per treballar amb més profunditat i recursos.

Diputació, després de molts mesos, sembla que en breu signarà un conveni de col·laboració amb la Fundació, donant valor a l’aportació que fan els cavalls.

De moment però, sembla que treballar amb seguretat i benestar ja és tot un repte. Avui Fundació Miranda, tots els pottoka, rucs, cavalls, voluntàries, padrines, sòcies, Equip de Direcció, Patronat, seguidores del Projecte i altres ONG estan de dol per la pèrdua de la petita RIBA, la més petita de la seva família.

Una pèrdua tan impagable com l'aportació que elles fan cada dia a l'espai que les acull i a les persones! Demanem difusió als mitjans, per què la mort de la RIBA no hagi estat en va. RIBA serà el nom del projecte de conservació i prevenció del foc amb ponis pottoka de la Fundació Miranda, fent honor a tot el que aquesta petita pottoka i el seu ramat, ens han aportat.

Fem una crida a persones, associacions, ONG, agrupacions (ciclistes, excursionistes, animalistes, esportistes...) per demanar un canvi en les normatives per la convivència pacífica al medi natural al nostre país.

Desitgem que els nostres Governs comencin a valorar projectes com el nostre, a protegir-los i recolzar-los, i a garantir el benestar i la seguretat de tots els éssers en entorns naturals.


1,754 vistas0 comentarios